El Carnestoltes es una de les festes més alegres, divertides i entretingudes del calendari festiu.
Poder-se disfressar sempre ha estat una de les diversions que ofereix la setmana de Carnestoltes. Escoles, entitats o associacions organitzen diferents rues de Carnestoltes que, enguany, hauran de ser diferents. A les escoles, tradicionalment, es porta a terme la tradicional rua en que els alumnes dels diferents centres passejaven pel seu poble o ciutat, que es complementen amb nombrosos actes populars i tradicionals que ens porten a mantenir les tradicions de festa i disbauxa.
A la resta del món, també la situació es similar. Els grans festivals carnavalescos com el de Rio de Janeiro a Brasil o el de Venècia, son els mes internacionals i reconeguts. De totes maneres, en les diferents ciutats i països es porten a terme nombroses activitats tradicionals i populars vinculades a la celebració del rei Carnestoltes.
La festa del carnestoltes, també comporta una grastronomia pròpia que varia segons els territoris o paisos. A Catalunya, el dijous gras o el dia de la truita comporta assaborir plats en que el principal ingredient es la truita, la butifarra d’ou, la coca de llardons, sardines i els tradicionals bunyols de vent o de crema tant típics de la quaresma. L’activitat gastronòmia continua la seva tradició ja que es porta a terme en el nucli familiar i tant sols s’han afectat les trobades gastronòmiques més populars. També, durant la quaresma, es tradicional el bacallà en els diferents menús, que antigament anava associat a un menjar econòmic i adient per la duresa de l’epoca, tot i que actualment es un plat molt apreciat en la gastronomia.
HISTÒRIA i ETIMOLOGIA
Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen
La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn”. Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. En canvi, la paraula “Carnaval” té dos orígens. Per un costat, ve de “Carnis avalis”, que vol dir “carns privades”, i que també fa referència a la Quaresma. Per l’altre, ve de “Carrus navalis”, un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l’home era lliure.
El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.
La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l’heroi que sempre has volgut ser.
Les arrels del Carnaval
Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.
Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.
El Carnaval i la religió
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
AGENDA CULTURAL
La Festa del Carnaval té un gran arrelament a Catalunya. La setmana festiva comença amb l’arribada del “dijous gras” i finalitza amb el “dimecres de cendra” amb l’enterrament de la sardina. Son set dies de disbauxa on les disfresses son les grans protagonistes. Tot plegat es porta a terme just abans de l’inici del període de la Quaresma.
§ Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d’arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d’ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.
§ Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l’arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.
§ Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S’organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d’ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confeti.
Destaquem algunes de les Festes de Carnaval més significatives i populars de l’ AGENDA CULTURAL a Catalunya
Sitges.- Des del 8 al 14 de febrer, a la localitat costera de la comarca del Garraf celebren el seu Carnestoltes que compta amb 100 anys d’història. De tota la setmana de gresca destaquen la Rua de la Disbauxa i la Rua de l’Extermini, que superen els 2.000 participants disfressats i que van acompanyats de més de 50 carrosses.
Tarragona.– Enguany la seva festa s’allarga fins el 13 de febrer. El seu origen s’emmarca en les festes romanes i van molt lligades a la gastronomia. Destaca la Disfressa d’Or, la seva Rua -Desfilada i la Mascarada de Dol.
Torelló.- Es el més tradicional de la Catalunya central i més conegut com a “Carnaval de Terra Endins“. Aquesta temporada se celebra del 8 al 14 de febrer i d’aquesta setmana de disbauxa destaca el Carnaval de la Gent Gran y el Pullasso. El dissabte, dia 10, al vespre es porta a terme la desfilada principal.
Vilanova i la Geltrú.- A l’any 1985 va ser declarat Festa Nacional d’Interès. L’edició d’enguany es celebra fins el 14 de febrer i comença amb el Ball de Mantons. El dissabte es el dia dels los mascarots el diumenge la jornada gran amb la desfilada de “les comparses”.
Platja d’Aro.- El Carnaval de Platja d’Aro es un altre dels referents a Catalunya. Del seu programa d’actes destaca la Gran Rua de Carrosses i Comparses que n’esdevé la seva màxima expressió. Des de fa 40 anys que se celebra i es un dels esdeveniments que ha fet famosa la població de la Costa Brava..
E Business Cars, col·laboradora de transport amb les diferents entitats i organismes vinculats a la culturadel nostre país, també es fa ressò de les tradicions al coincidir amb els diferents esdeveniments que es programen durant aquestes jornades de Carnestoltes, especialment a la zona metropolitana de Barcelona.
Es una bona experiència el poder compartir els trasllats als diferents esdeveniments que s’organitzen a Catalunya durant aquesta setmana de Carnaval …..
I si hi ha moltes ganes de viatjar, podeu gaudir de les grans celebracions de Carnaval arreu del món:
- 1. Tenerife Carnival, Spain
- 2. Venice Carnival, Italy
- 3. Rio de Janeiro Carnival, Brazil
- 4. Binche Carnival, Belgium
- 5. Mardi Gras, New Orleans, USA
- 6. Cadiz Carnival, Spain
- 7. Oruro Carnival, Bolivia
- 8. Notting Hill Carnival, London