EL MODERNISME A CATALUNYA - Autocars Esteve

El Modernisme va néixer a Europa, com a moviment intel·lectual, entre les acaballes del segle XIX i el començament del segle XX. Buscava noves formes d’expressió artística, ja sigui al món de l’art o bé al de les idees, la literatura, el mobiliari, els objectes decoratius i molt especialment en l’arquitectura, on l’expressió artística passa a tenir un paper més rellevant.

Els vitralls i els elements florals destaquen en una arquitectura modernista que es eminentment decorativa. Els arquitectes, més sensibilitzats amb aquest nou concepte, es converteixen en decoradors , ja que dissenyen noves línies i volums que van prenen cos. Precisament en la forja, els mosaics i el mobiliari es on més destaca aquest nou concepte.

El moviment modernista, com a estil innovador, rep diferents noms segons els països en els que es tracta. Per exemple, a França, es conegut com l’ Art Nouveau, mentre que als països anglosaxons s’anomena Modern Style. A Catalunya ja es va destacar com a Modernisme. De totes maneres, tot i tenir un perfil molt semblant, no son del tot iguals i també hi ha diferències per països.

D’una banda, el Modernisme català destaca especialment per a la seva varietat i riquesa plàstica. Se’n troben manifestacions arquitectòniques arreu de la geografia catalana i especialment en edificis de tot tipus com cooperatives agrícoles, fàbriques o habitatges.

Alexandre Cirici Pellicer, gran historiador i crític d’art, va establir l’inici de l’època Modernisme a Catalunya en el període comprès entre 1880-85, qja que va coincidir amb la construcció de cinc edificis tant emblemàtics com la Casa Vicens, d’Antoni Gaudí; el Museu-Biblioteca Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, de Jeroni Granell i Mundet; l’Acadèmia de Ciències situada a la Rambla de Barcelona, de Josep Domènech i Estapà; les desaparegudes Indústries d’Art de Francesc Vidal, obra de Josep Vilaseca, i l’Editorial Montaner i Simón, de Lluís Domènech i Montaner, que en el dia d’avui es més conegut com la Fundació Tàpies.

El Modernisme volia cercar una perspectiva de modernitat per un cantó i la regeneració cultural, per l’altra banda. Un nucli d’intel·lectuals, molt vinculats a la redacció del setmanari L’Avenç, va ser el que va voler dotar aquest moviment modernista de continguts, i no va limitar-se exclusivament a potenciar l’arquitectura del moment, sinó que també van fer acte de presència a l’escultura, pintura, arts gràfiques, teatre, literatura o, fins i tot, als oficis artesans que tant bé van saber utilitzar els grans arquitectes de l’època.

Façana del Palau de la Música de Barcelona

Del moviment modernista destaquen, sobretot, dos noms:

Domènech i Montaner, que va desenvolupar la major part de la seva obra arquitectònica a Barcelona. Va construir edificis tant emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, o Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En ambdós casos varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Altres edificis d’interès son la Casa Fuster Pg. de Gràcia, 132), la Casa Lleó Morera (Pg. de Gràcia 35), el Palau Montaner (carrer Mallorca, 278), i l’edifici que va ocupar la Editorial Montaner i Simón (carrer Aragó, 255), que es va convertir en l’obra més important d’aquest arquitecte i que des de l’any 1989 va acollir Fundació Antoni Tàpies. Tot i això, el Modernismo de Domènech i Montaner també el podem trovar a Olot (Casa Solà-Morales, 1913), l’Espluga de Francolí (Celler Cooperatiu, 1913) o a Canet de Mar, on l’antiga Masia familiar s’ha convertit en casa-museu.
Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró, fou arquitecte, historiador de l’art, intel·lectual i polític. De la seva mà, destaquen alguns edificis arreu de Catalunya com la Sala de plens de l’Ajuntament de Mataró, la botiga La Confianza (1894), el mercat El Rengle (a la plaça Gran), la casa Sisternes (la primera obra de l’arquitecte, el 1891), la casa Parera, la Beneficència i la casa Coll i Regàs. Aquesta última està considerada l’obra més notable d’aquesta ruta. A Barcelona va continuar la seva dilatada obra. Són remarcables els edificis de la casa Amatller, amb influències de l’arquitectura flamenca; la Casa Macaya, on destaca el pati interior i l’estucat de la façana, i la casa Terrados, mes coneguda com la Casa de les Punxes.

Propostes per endinsar-se al modernisme. Edificis emblemàtics per visitar

I també podreu trovar més información al Patrimoni Cultural, a través d’aquest enllaç –

PATRIMONI CULTURAL / CULTURAL HERITAGE

Podrà gaudir, molt còmodament, de tota la oferta cultural, turística i arquitectònica de Barcelona i Catalunya mitjançant un transport de luxe de la nostra companyia Esteve Business Cars.